El Realisme

La literatura realista és un corrent literari del segle XIX, concretament de la segona meitat. El Realisme és una concepció que intenta plasmar en l'art com és la vida, la realitat, i com a tal es dóna en molts moments de la història, cosa que cal distingir del període literari.

Les característiques principals són:

• el detallisme en les descripcions
• l'ús de frases llargues i una adjectivació rica
• l'adequació del registre de llengua a cada personatge la intromissió del narrador en la ficció
• la recerca de la versemblança
• una pretesa objectivitat i l'atenció als temes d'interès de la burgesia

El gènere predominant és la novel·la. Una evolució del realisme va portar al Naturalisme.

Alguns autors realistes importants són Narcís Oller, Àngel Guimerà, Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Charles Dickens i Fiódor Dostoievski.

Bonjour, Monsieur Courbet (1854) de Gustave Courbet

El Romanticisme

 

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que es va originar a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es va estendre des d'Alemanya fins a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes

El Romanticisme literari va néixer a Alemanya (Goethe i Schlegel), Francia (Madame de Stäel i Chateaubriand) i a Anglaterra (Coleridge y Wordsworth), com a reacció al racionalisme del s. XVIII.

Va ser un moviment trencador amb la societat del moment i al cap d'un temps es va fragmentar i va anar evolucionant en diversos corrents, com: el parnassianisme, el simbolisme, el decadentisme o el prerafaelitisme, englobats tots aquests dins la denominació general de post-romanticisme.

Característiques:

• Predominen els sentiments sobre la raó.
• El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• Amor cap a la natura. 
• Liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• Ruptura amb la tradició: creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
• La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
• L'obra imperfecta i inacabada.

Temes principals:

La temàtica de les obres escrites durant el Romanticisme solia ser:

• El "mal del segle"
• La nostàlgia del passat
• El jo
• La natura
• El patiment del poble
• El desvetllament de la identitat nacional 
• La idea de la mort 

Perfil de l'artista romàntic:

L’artista romàntic és molt idealista i vol ser lliure: estima i defensa la llibertat.  Per a ell, ser feliç no consisteix en tenir raó i saber trobar explic acions raonables per a  tot. El romàntic pensa que només pot ser feliç qui se sent lliure, sense limitacions, vol  viure sense normes i sent ell mateix. 

Als artistes d'aquest moviment els cridava l'atenció el món medieval: els cavallers, els castells... Els agradaven les  històries fantàstiques, de viatges, de terror, sobre la mort, etc. i els llocs exòtics i orientals també eren temes sovint tocats per l'artista romàntic.

Tot el que és desconegut els atrau; prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al plaer, l’amor impossible a  la relació amorosa normal, la mort a la vida. Tot això els porta a ser persones  solitàries, amb una soledat malaltissa que els separa de la societat.



 

Goethe, per Joseph Karl Stieler

Goethe

Vida personal:

Johann Wolfgang von Goethe va néixer a Frankfurt del Main el 28 d'agost del 1749 i va morir a Weimar el 22 de març de 1832.

Va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar. Dins la seva obra hi ha poesia, novel·la i teatre. A més, és l'iniciador del corrent literari alemany conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i impuls), anterior al romanticisme alemany.

Molière

Biografia:

Retrat de Molière, per Nicolas Mignard

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière, fou un dramaturg i actor francès. Va néixer el dia 15 de gener de 1622 a París, i va morir a la mateixa ciutat el dia 17 de febrer de 1673.

Va néixer en una família de la rica burgesia comerciant, on el seu pare exercia el càrrec de tapisser real. Molière va perdre la seva mare, Marie Cresse, quan tenia només deu anys. 

Molière va ser alumne del col·legi jesuïta de Clermont (l'actual Liceu Louis-le-Grand) fins  el 1639, i es va llicenciar a la facultat de dret d'Orleans, l'any 1642.

Un any després, el 1643, va fundar la companyia de l'Illustre Théâtre, de la qual van formar part Molière (que adoptà aquest nom per no avergonyir als seus familiars), Madeleine Béjart, filla d'un aristòcrata, dos dels seus germans i diversos artistes. 

Aquesta companyia de teatre va durar pocs mesos a causa de problemes econòmics i el 1644 Molière fou empresonat per deutes.

Recobrà la llibertat gràcies als diners del seu pare i va començar una vida "nòmada" formant part d'una companyia que feia gires per províncies.

El 1650 es converteix en el director de la companyia recorrent totes les ciutats del sud de França i el 1658 va tornar a París. És en aquest període quan Molière començà a escriure, però hi ha moltes obres d'aquesta època que no es van conservar.

Obra:

Al llarg de la seva carrera Molière va escriure moltes obres, encara que se n'han conservat 24. Unes de les més importants són:

• Tartuf (o l'impostor)
• El misantrop
• El malalt imaginari
• El burgès gentilhome
• Don Juan
• L’avar

Llibre antic de Molière

Il·lustració d'el misantop

El misantrop:

El misantrop de Molière és una comèdia teatral i va ser escrita l'any 1666. Es va estrenar per primer cop el 4 de juny de 1666 al Théâtre du Palais-Royal de París. 

L'obra parla sobre la hipocresia de la societat aristocràtica, en aquest cas francesa; els defectes humans, que mostra detalladament en els personatges; i els problemes de la societat.

Els personatges principals són:

• Arnau: Protagonista de l'obra i enamorat de l'Adelais, mostra un profund malestar per la societat i es queixa constantment sobre el comportament de les persones.
• Adelais: És una noia atractiva que té molts pretendents i amants, encara que diu que ella només estima a l’Arnau.
• Ferran: És el millor amic de l’Arnau, i està enamorat de l’Oriana.
• Clovis: És un “poeta” que no sap escriure i és criticat per l’Arnau. Està enamorat d’Adelais.

Opinió:

A mi, personalment, m'ha agradat bastant aquesta obra perquè he trobat que s'hi narren situacions i es descriuen personalitats molt semblants a les que ens trobem les persones dia a dia, tot explicat d'una manera humorística que ha fet la lectura més entretinguda. I el fet de que estigui tot escrit en vers la fa encara millor i més interessant.

Shakespeare i la seva obra

Retrat de Shakespeare, l'autor és desconegut

William Shakespeare va néixer aproximadament l'any 1564 a Stratford-upon-Avon (Anglaterra) i va morir el 23 d'abril de 1616 allà mateix. 

Shakespeare fou un dramaturg, poeta i actor anglès i és considerat, si no el millor, un dels artistes més grans de la literatura universal. 

Malgrat ser pràcticament l’escriptor més important de la història, es guarden poques dades de la seva infància i adolescència. 

Vida personal:

Se sap que va néixer en una família adinerada, el seu pare era un important comerciant de llana i un polític molt reconegut pel poble; i la seva mare també provenia d'una família rica. 

Es creu que va estudiar a l’escola de Stratford, encara que no n’existeixen dades precises, i també es diu que va haver d'abandonar els estudis aviat ja que el seu pare va tenir problemes econòmics.

El 1582, quan tenia 18 anys, es va casar amb Anne Hathaway, una dona set anys més gran que ell, i sembla ser que estava embarassada. Durant el seu matrimoni, van tenir tres fills, la Susana que va néixer l’any 1853; i més tard uns bessons, Judith i Hamnet, l’any 1585.

Obra:

Shakespeare és l'autor de 37 obres dramàtiques:

Llibre antic de Shakespeare

• 13 comèdies
• 10 tragèdies
• 9 drames històrics
• 4 romanços
• 154 sonets
• 2 poemes mitològics
• un llibre de versos
• una elegia funerària

En col·laboració amb John Fletcher va escriure 2 drames més i se li atribueixen altres 3 que s'han perdut.

Moltes obres seves van ser manuscrites per a ser representades i se suposa que una mateixa obra va tenir diversos esborranys en els quals es canviaven detalls per a diferents posades en escenes. 

Obres més emblemàtiques:

Hamlet: Parla sobre les aventures d'un jove príncep de Dinamarca arran de l'assassinat del seu pare per part del seu oncle.

Macbeth: l'ambició desmesurada per convertir-se en Rei d'Escòcia el porta a la infelicitat i la mort.

Romeu i Julieta: Parla sobre sobre l'amor de dos adolescents que pertanyen a dues famílies rivals, els Montesco i els Capuleto.

Otel·lo: Parla sobre el drama d'un militar musulmà al servei de Venècia, que es rendeix a la gelosia i assassina la seva dona, incitat pel cruel Iago.

Somni d'una nit d'estiu: comèdia en la qual intervenen tant humans com personatges mitològics, i que es desenvolupa al voltant de les noces entre Hipòlita i Teseu.

El Trecento Italià

Tristany i Isolda

Matèria de Bretanya

La  matèria de Bretanya va sorgir a Europa al segle XII, i eren narracions en vers protagonitzades per un cavaller errant i estaven ambientades a la Gran Bretanya o a l'anomenada Petita Bretanya, que és avui dia la Bretanya francesa, durant l'època medieval. Estava relacionada amb la mitologia celta.

També es coneix com a "cicle artúric", ja que les aventures cavalleresques i amoroses tenen lloc a la cort del rei Artús.

Mapa de la Gran Bretanya medieval.

Característiques

• L'espai i el temps no són concrets, són llegendaris.
• Els personatges són de caràcter fantàstic.
• Hi conté elements cortesans i cavallerescos.

Representació del Rei Artús.

El rei Artús

- Artús és una figura principal a les llegendes que conformen la matèria de Bretanya.

- Fill d'Uther Pendragon i Lady Igraine, encara que va ser educat pel Sir. Hèctor.

- Aconsegueix treure Excalibur de la pedra màgica.

- Esdevé Rei d'Anglaterra, funda Camelot i es casa amb Ginebra.

Ginebra per Henry Justice Ford.

Ginebra

- És l'esposa del rei Artús.

- Manté una relació d'adulteri amb Lancelot, un cavaller a les ordres del seu marit.

Imatge de Lancelot.

Lancelot

- És un dels cavallers d'Artús.

- Està considerat el cavaller més fort i fidel de la cort.

- S'enamora de Ginebra.

Merlí a la pel·lícula "Excalibur"

Merlí

- És el mag més poderós del cicle artúric.

- Com que era molt savi, es va convertir en el guia i donava consells a Artús.

- Es deia que havia estat engendrat pel dimoni.

Morgan le Fay per Frederick Sandys, 1864

Morgana

- És una poderosa fetillera.

- És la germanastra del rei Artús.

Imatge feta amb ordinador de com podria ser Camelot.

Camelot

- Fortalesa del llegendari rei Artús. 

- Lloc idíl·lic on hi regna la pau i l'harmonia.

- Valors feudals i humans: fidelitat, honor, lleialtat, amor...

- Ubicació desconeguda.

Imatge de la taula rodona amb els seus cavallers.

Taula rodona

- Fundada pel rei Artús a la cort de Camelot.

- Era la taula on Artús i els seus cavallers parlaven sobre els assumptes del regne.

- Simbolitza la igualtat entre tots els membres de la taula rodona.

Sant Grial.

Sant Grial

- La copa del Sant Sopar, on Josep va posar-hi gotes de sang de les ferides de Jesús.

- Simbolitza la veritat i la perfecció absoluta.

Imatge d'Artús agafant l'Excalibur.

    Excalibur

   - És una espasa màgica.

   - Representa la figura del rei, però també simbolitza el poder i la unió.

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

El període inicial de la literatura llatina es pot situar al s. V a.C. per a la literatura escrita, fins el 240 aC., quan consta la primera representació dramàtica de tradició grega; encara que existia una literatura de tradició oral des de temps immemorials.
Les primeres inscripcions conegudes són del s. VI a.C., però els primers textos escrits d'una certa extensió es troben al s. V. En l'àmbit del dret la Llei de les XII Taules (c. 450) representa la primera vegada que es posen per escrit lleis anteriorment de transmissió oral.

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

Ovidi

Publius Ovidius Naso fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. 

Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.

Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Virgili o Horaci. 

La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era una figura destacada. Es dedica a diversos gèneres poètics:

• Poesia elegíaca d'amor:

     -   Amors (Amores)

     -   Heroides (Heroides)

• Poesia didàctica d'amor:

     -   Art amatòria (Ars amatoria)

     -   Remeis d'amor (Remedia amoris)

     -   Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)

• Poesia èpica:

     -   Metamorfosis (Metamorphosis)

• Poesia didàctica patriòtica:

     -   Fastos (Fasti)

Gravat representant a Virgili

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí.

Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol. Altres trets del seu caràcter eren la seva timidesa (fugia dels seus admiradors quan el reconeixien pel carrer) i la seva manca d’interès per les dones, raó per la qual a Nàpols l’anomenaven el "Virginal".
Les seves obres principals són:

- L'Eneida
- Les Bucòliques
- Les Geòrgiques
- Appendix Vergiliana

Horaci

Retrat imaginari d'Horaci per A. v. Werner

Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venosa, al sud d'Itàlia, en una família humil. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d'August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes. A més d'una profunda amistat, Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d'August.
El poeta va morir pocs mesos després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:
- Sàtires (Sermones)
- Epodes (Epodes)
- Odes (Carmina)
- Epístoles (Epistulae)

La tragèdia i la comèdia

La tragèdia

La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna més aviat noble, s'enfronta a una catàstrofe i rep una lliçó de vida a través del seu sofriment; és un gènere caracteritzat per tenir un desenllaç desgraciat, fatal o infeliç.

Màscares representades en pedra

Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. A la majoria d'obres tràgiques, els protagonistes es veuen arrossegats pel destí, per les passions i per obstacles insalvables. Molts cops, el desenllaç va acompanyat de la mort d'algun dels protagonistes.

La tragèdia vol provocar dos sentiments: l'horror i la compassió, que junts desemboquen en la catarsi, en què l'espectador s'identifica amb el sofriment del protagonista.

El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a.C., quan viuen i competeixen entre si el tres grans escriptors del gènere tràgic: Èsquil, Sòfocles i Eurípides; tots tres atenesos i els únics dels que queden senceres algunes de les seves obres. Després del s. IV a.C. fins més tard, la tragèdia entra en decadència. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a repetir la representació dels grans tràgics del s. V a.C.

Característiques:

• Es tracta d’un tema seriós. Per tant, es un episodi conflictiu de la vida d’una persona, en el que moltes vegades hi estan en joc la vida i la mort.
• Els protagonistes de la tragèdia són persones dignes d’imitar, és a dir, representen valors de la seva societat. Per exemple, en l’antiguitat clàssica eren, generalment, homes nobles, herois o semidéus.
• L’objectiu de la tragèdia és provocar en els espectadors dos emocions: el temor i la compassió. 

La comèdia

La comèdia grega, era un gènere i drama teatral de l'antiga Grècia que va sorgir després de la tragèdia. La comèdia antiga va aparèixer a Atenes durant el segle V a.C. i va ser representada per primera vegada a la festivitat anual de les Dionises urbanes l’any 486 a.C.

La representació de la comèdia era duta a terme per 3 actors i 24 coreutes (membres del cor), la seva vestimenta portava culs i panxes encoixinats per tal de provocar més riure al públic. 

Aristòfanes

L'únic comediògraf d'aquesta primera època del qual s'han conservat peces completes és Aristòfanes, nascut a Atenes al voltant del 445 a.C. i mort probablement a mitjans de la dècada del 380 a.C.

En l'actualitat tenim onze de les seves comèdies: Lisístrata, Les granotes, Els núvols, La pau, Els cavallers, Les vespes, Els ocells, Els acarnesos, Les assembleistes, Les tesmofòries, Plutus.

L'argument se centra normalment en una idea fantàstica que se li acut al protagonista i que realitza al llarg de l'obra.

Característiques:

• L’element original de la comèdia és la paràbasi, en la que s’interromp l’acció i els actors es dirigeixen al públic per fer una captatio benevolentiae, i aconseguir un premi pel seu treball i esforç.
• La comèdia normalment exposava i criticava sense miraments a tot allò que molestava al poeta, dirigint-se al públic en un llenguatge que entenia perfectament.
• El cor entra en l'acció donant suport o posant-se en contra del protagonista que guanya l'enfrontament contra els seus enemics. El cor l'acompanya en el triomf final encara que hagi estat en contra d'ell al començament de la història.

Màscares del teatre antic grec.

Tant el cor i els actors com el públic que assistia al teatre eren ciutadans. Per això als primers temps l'entrada era lliure i l'Estat fins i tot donava un ajut econòmic perquè els qui tenien pocs recursos poguessin assistir-hi sense perdre un dia de sou. Més endavant s'havia de pagar una entrada. 

Les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol. El públic doncs es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. 

L'ambient devia ser força inquiet, perquè es xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. 

La graderia es dividia en sectors: la primera fila era reservada als sacerdots, als magistrats i als ciutadans distingits. Actualment es discuteix si les dones hi podien assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser gaire ben vistes i seien a les grades més altes.

Teatre grec