El Romanticisme

 

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que es va originar a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es va estendre des d'Alemanya fins a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes

El Romanticisme literari va néixer a Alemanya (Goethe i Schlegel), Francia (Madame de Stäel i Chateaubriand) i a Anglaterra (Coleridge y Wordsworth), com a reacció al racionalisme del s. XVIII.

Va ser un moviment trencador amb la societat del moment i al cap d'un temps es va fragmentar i va anar evolucionant en diversos corrents, com: el parnassianisme, el simbolisme, el decadentisme o el prerafaelitisme, englobats tots aquests dins la denominació general de post-romanticisme.

Característiques:

• Predominen els sentiments sobre la raó.
• El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• Amor cap a la natura. 
• Liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• Ruptura amb la tradició: creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
• La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
• L'obra imperfecta i inacabada.

Temes principals:

La temàtica de les obres escrites durant el Romanticisme solia ser:

• El "mal del segle"
• La nostàlgia del passat
• El jo
• La natura
• El patiment del poble
• El desvetllament de la identitat nacional 
• La idea de la mort 

Perfil de l'artista romàntic:

L’artista romàntic és molt idealista i vol ser lliure: estima i defensa la llibertat.  Per a ell, ser feliç no consisteix en tenir raó i saber trobar explic acions raonables per a  tot. El romàntic pensa que només pot ser feliç qui se sent lliure, sense limitacions, vol  viure sense normes i sent ell mateix. 

Als artistes d'aquest moviment els cridava l'atenció el món medieval: els cavallers, els castells... Els agradaven les  històries fantàstiques, de viatges, de terror, sobre la mort, etc. i els llocs exòtics i orientals també eren temes sovint tocats per l'artista romàntic.

Tot el que és desconegut els atrau; prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al plaer, l’amor impossible a  la relació amorosa normal, la mort a la vida. Tot això els porta a ser persones  solitàries, amb una soledat malaltissa que els separa de la societat.