Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

El període inicial de la literatura llatina es pot situar al s. V a.C. per a la literatura escrita, fins el 240 aC., quan consta la primera representació dramàtica de tradició grega; encara que existia una literatura de tradició oral des de temps immemorials.
Les primeres inscripcions conegudes són del s. VI a.C., però els primers textos escrits d'una certa extensió es troben al s. V. En l'àmbit del dret la Llei de les XII Taules (c. 450) representa la primera vegada que es posen per escrit lleis anteriorment de transmissió oral.

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

Ovidi

Publius Ovidius Naso fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. 

Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.

Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Virgili o Horaci. 

La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era una figura destacada. Es dedica a diversos gèneres poètics:

• Poesia elegíaca d'amor:

     -   Amors (Amores)

     -   Heroides (Heroides)

• Poesia didàctica d'amor:

     -   Art amatòria (Ars amatoria)

     -   Remeis d'amor (Remedia amoris)

     -   Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)

• Poesia èpica:

     -   Metamorfosis (Metamorphosis)

• Poesia didàctica patriòtica:

     -   Fastos (Fasti)

Gravat representant a Virgili

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí.

Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol. Altres trets del seu caràcter eren la seva timidesa (fugia dels seus admiradors quan el reconeixien pel carrer) i la seva manca d’interès per les dones, raó per la qual a Nàpols l’anomenaven el "Virginal".
Les seves obres principals són:

- L'Eneida
- Les Bucòliques
- Les Geòrgiques
- Appendix Vergiliana

Horaci

Retrat imaginari d'Horaci per A. v. Werner

Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venosa, al sud d'Itàlia, en una família humil. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d'August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes. A més d'una profunda amistat, Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d'August.
El poeta va morir pocs mesos després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:
- Sàtires (Sermones)
- Epodes (Epodes)
- Odes (Carmina)
- Epístoles (Epistulae)