dissabte, 10 d’octubre del 2015

La tragèdia i la comèdia


La tragèdia

La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna més aviat noble, s'enfronta a una catàstrofe i rep una lliçó de vida a través del seu sofriment; és un gènere caracteritzat per tenir un desenllaç desgraciat, fatal o infeliç.

Màscares representades en pedra
Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. A la majoria d'obres tràgiques, els protagonistes es veuen arrossegats pel destí, per les passions i per obstacles insalvables. Molts cops, el desenllaç va acompanyat de la mort d'algun dels protagonistes.

La tragèdia vol provocar dos sentiments: l'horror i la compassió, que junts desemboquen en la catarsi, en què l'espectador s'identifica amb el sofriment del protagonista.

El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a.C., quan viuen i competeixen entre si el tres grans escriptors del gènere tràgic: Èsquil, Sòfocles i Eurípides; tots tres atenesos i els únics dels que queden senceres algunes de les seves obres. Després del s. IV a.C. fins més tard, la tragèdia entra en decadència. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a repetir la representació dels grans tràgics del s. V a.C.

Característiques:

  • Es tracta d’un tema seriós. Per tant, es un episodi conflictiu de la vida d’una persona, en el que moltes vegades hi estan en joc la vida i la mort.
  • Els protagonistes de la tragèdia són persones dignes d’imitar, és a dir, representen valors de la seva societat. Per exemple, en l’antiguitat clàssica eren, generalment, homes nobles, herois o semidéus.
  • L’objectiu de la tragèdia és provocar en els espectadors dos emocions: el temor i la compassió. 

La comèdia

La comèdia grega, era un gènere i drama teatral de l'antiga Grècia que va sorgir després de la tragèdia. La comèdia antiga va aparèixer a Atenes durant el segle V a.C. i va ser representada per primera vegada a la festivitat anual de les Dionises urbanes l’any 486 a.C.

La representació de la comèdia era duta a terme per 3 actors i 24 coreutes (membres del cor), la seva vestimenta portava culs i panxes encoixinats per tal de provocar més riure al públic. 
Aristòfanes

L'únic comediògraf d'aquesta primera època del qual s'han conservat peces completes és Aristòfanes, nascut a Atenes al voltant del 445 a.C. i mort probablement a mitjans de la dècada del 380 a.C.


En l'actualitat tenim onze de les seves comèdies: Lisístrata, Les granotes, Els núvols, La pau, Els cavallers, Les vespes, Els ocells, Els acarnesos, Les assembleistes, Les tesmofòries, Plutus.


L'argument se centra normalment en una idea fantàstica que se li acut al protagonista i que realitza al llarg de l'obra.

Característiques:

  • L’element original de la comèdia és la paràbasi, en la que s’interromp l’acció i els actors es dirigeixen al públic per fer una captatio benevolentiae, i aconseguir un premi pel seu treball i esforç.
  • La comèdia normalment exposava i criticava sense miraments a tot allò que molestava al poeta, dirigint-se al públic en un llenguatge que entenia perfectament.
  • El cor entra en l'acció donant suport o posant-se en contra del protagonista que guanya l'enfrontament contra els seus enemics. El cor l'acompanya en el triomf final encara que hagi estat en contra d'ell al començament de la història.
Màscares del teatre antic grec.


Tant el cor i els actors com el públic que assistia al teatre eren ciutadans. Per això als primers temps l'entrada era lliure i l'Estat fins i tot donava un ajut econòmic perquè els qui tenien pocs recursos poguessin assistir-hi sense perdre un dia de sou. Més endavant s'havia de pagar una entrada. 

Les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol. El públic doncs es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. 

L'ambient devia ser força inquiet, perquè es xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. 

La graderia es dividia en sectors: la primera fila era reservada als sacerdots, als magistrats i als ciutadans distingits. Actualment es discuteix si les dones hi podien assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser gaire ben vistes i seien a les grades més altes.

Teatre grec

1 comentari: