El Realisme

La literatura realista és un corrent literari del segle XIX, concretament de la segona meitat. El Realisme és una concepció que intenta plasmar en l'art com és la vida, la realitat, i com a tal es dóna en molts moments de la història, cosa que cal distingir del període literari.

Les característiques principals són:

• el detallisme en les descripcions
• l'ús de frases llargues i una adjectivació rica
• l'adequació del registre de llengua a cada personatge la intromissió del narrador en la ficció
• la recerca de la versemblança
• una pretesa objectivitat i l'atenció als temes d'interès de la burgesia

El gènere predominant és la novel·la. Una evolució del realisme va portar al Naturalisme.

Alguns autors realistes importants són Narcís Oller, Àngel Guimerà, Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Charles Dickens i Fiódor Dostoievski.

Bonjour, Monsieur Courbet (1854) de Gustave Courbet

El Romanticisme

 

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que es va originar a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es va estendre des d'Alemanya fins a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes

El Romanticisme literari va néixer a Alemanya (Goethe i Schlegel), Francia (Madame de Stäel i Chateaubriand) i a Anglaterra (Coleridge y Wordsworth), com a reacció al racionalisme del s. XVIII.

Va ser un moviment trencador amb la societat del moment i al cap d'un temps es va fragmentar i va anar evolucionant en diversos corrents, com: el parnassianisme, el simbolisme, el decadentisme o el prerafaelitisme, englobats tots aquests dins la denominació general de post-romanticisme.

Característiques:

• Predominen els sentiments sobre la raó.
• El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• Amor cap a la natura. 
• Liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• Ruptura amb la tradició: creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
• La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
• L'obra imperfecta i inacabada.

Temes principals:

La temàtica de les obres escrites durant el Romanticisme solia ser:

• El "mal del segle"
• La nostàlgia del passat
• El jo
• La natura
• El patiment del poble
• El desvetllament de la identitat nacional 
• La idea de la mort 

Perfil de l'artista romàntic:

L’artista romàntic és molt idealista i vol ser lliure: estima i defensa la llibertat.  Per a ell, ser feliç no consisteix en tenir raó i saber trobar explic acions raonables per a  tot. El romàntic pensa que només pot ser feliç qui se sent lliure, sense limitacions, vol  viure sense normes i sent ell mateix. 

Als artistes d'aquest moviment els cridava l'atenció el món medieval: els cavallers, els castells... Els agradaven les  històries fantàstiques, de viatges, de terror, sobre la mort, etc. i els llocs exòtics i orientals també eren temes sovint tocats per l'artista romàntic.

Tot el que és desconegut els atrau; prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al plaer, l’amor impossible a  la relació amorosa normal, la mort a la vida. Tot això els porta a ser persones  solitàries, amb una soledat malaltissa que els separa de la societat.



 

Goethe, per Joseph Karl Stieler

Goethe

Vida personal:

Johann Wolfgang von Goethe va néixer a Frankfurt del Main el 28 d'agost del 1749 i va morir a Weimar el 22 de març de 1832.

Va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar. Dins la seva obra hi ha poesia, novel·la i teatre. A més, és l'iniciador del corrent literari alemany conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i impuls), anterior al romanticisme alemany.

Molière

Biografia:

Retrat de Molière, per Nicolas Mignard

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière, fou un dramaturg i actor francès. Va néixer el dia 15 de gener de 1622 a París, i va morir a la mateixa ciutat el dia 17 de febrer de 1673.

Va néixer en una família de la rica burgesia comerciant, on el seu pare exercia el càrrec de tapisser real. Molière va perdre la seva mare, Marie Cresse, quan tenia només deu anys. 

Molière va ser alumne del col·legi jesuïta de Clermont (l'actual Liceu Louis-le-Grand) fins  el 1639, i es va llicenciar a la facultat de dret d'Orleans, l'any 1642.

Un any després, el 1643, va fundar la companyia de l'Illustre Théâtre, de la qual van formar part Molière (que adoptà aquest nom per no avergonyir als seus familiars), Madeleine Béjart, filla d'un aristòcrata, dos dels seus germans i diversos artistes. 

Aquesta companyia de teatre va durar pocs mesos a causa de problemes econòmics i el 1644 Molière fou empresonat per deutes.

Recobrà la llibertat gràcies als diners del seu pare i va començar una vida "nòmada" formant part d'una companyia que feia gires per províncies.

El 1650 es converteix en el director de la companyia recorrent totes les ciutats del sud de França i el 1658 va tornar a París. És en aquest període quan Molière començà a escriure, però hi ha moltes obres d'aquesta època que no es van conservar.

Obra:

Al llarg de la seva carrera Molière va escriure moltes obres, encara que se n'han conservat 24. Unes de les més importants són:

• Tartuf (o l'impostor)
• El misantrop
• El malalt imaginari
• El burgès gentilhome
• Don Juan
• L’avar

Llibre antic de Molière

Il·lustració d'el misantop

El misantrop:

El misantrop de Molière és una comèdia teatral i va ser escrita l'any 1666. Es va estrenar per primer cop el 4 de juny de 1666 al Théâtre du Palais-Royal de París. 

L'obra parla sobre la hipocresia de la societat aristocràtica, en aquest cas francesa; els defectes humans, que mostra detalladament en els personatges; i els problemes de la societat.

Els personatges principals són:

• Arnau: Protagonista de l'obra i enamorat de l'Adelais, mostra un profund malestar per la societat i es queixa constantment sobre el comportament de les persones.
• Adelais: És una noia atractiva que té molts pretendents i amants, encara que diu que ella només estima a l’Arnau.
• Ferran: És el millor amic de l’Arnau, i està enamorat de l’Oriana.
• Clovis: És un “poeta” que no sap escriure i és criticat per l’Arnau. Està enamorat d’Adelais.

Opinió:

A mi, personalment, m'ha agradat bastant aquesta obra perquè he trobat que s'hi narren situacions i es descriuen personalitats molt semblants a les que ens trobem les persones dia a dia, tot explicat d'una manera humorística que ha fet la lectura més entretinguda. I el fet de que estigui tot escrit en vers la fa encara millor i més interessant.

Shakespeare i la seva obra

Retrat de Shakespeare, l'autor és desconegut

William Shakespeare va néixer aproximadament l'any 1564 a Stratford-upon-Avon (Anglaterra) i va morir el 23 d'abril de 1616 allà mateix. 

Shakespeare fou un dramaturg, poeta i actor anglès i és considerat, si no el millor, un dels artistes més grans de la literatura universal. 

Malgrat ser pràcticament l’escriptor més important de la història, es guarden poques dades de la seva infància i adolescència. 

Vida personal:

Se sap que va néixer en una família adinerada, el seu pare era un important comerciant de llana i un polític molt reconegut pel poble; i la seva mare també provenia d'una família rica. 

Es creu que va estudiar a l’escola de Stratford, encara que no n’existeixen dades precises, i també es diu que va haver d'abandonar els estudis aviat ja que el seu pare va tenir problemes econòmics.

El 1582, quan tenia 18 anys, es va casar amb Anne Hathaway, una dona set anys més gran que ell, i sembla ser que estava embarassada. Durant el seu matrimoni, van tenir tres fills, la Susana que va néixer l’any 1853; i més tard uns bessons, Judith i Hamnet, l’any 1585.

Obra:

Shakespeare és l'autor de 37 obres dramàtiques:

Llibre antic de Shakespeare

• 13 comèdies
• 10 tragèdies
• 9 drames històrics
• 4 romanços
• 154 sonets
• 2 poemes mitològics
• un llibre de versos
• una elegia funerària

En col·laboració amb John Fletcher va escriure 2 drames més i se li atribueixen altres 3 que s'han perdut.

Moltes obres seves van ser manuscrites per a ser representades i se suposa que una mateixa obra va tenir diversos esborranys en els quals es canviaven detalls per a diferents posades en escenes. 

Obres més emblemàtiques:

Hamlet: Parla sobre les aventures d'un jove príncep de Dinamarca arran de l'assassinat del seu pare per part del seu oncle.

Macbeth: l'ambició desmesurada per convertir-se en Rei d'Escòcia el porta a la infelicitat i la mort.

Romeu i Julieta: Parla sobre sobre l'amor de dos adolescents que pertanyen a dues famílies rivals, els Montesco i els Capuleto.

Otel·lo: Parla sobre el drama d'un militar musulmà al servei de Venècia, que es rendeix a la gelosia i assassina la seva dona, incitat pel cruel Iago.

Somni d'una nit d'estiu: comèdia en la qual intervenen tant humans com personatges mitològics, i que es desenvolupa al voltant de les noces entre Hipòlita i Teseu.

El Trecento Italià

Tristany i Isolda