El Realisme

La literatura realista és un corrent literari del segle XIX, concretament de la segona meitat. El Realisme és una concepció que intenta plasmar en l'art com és la vida, la realitat, i com a tal es dóna en molts moments de la història, cosa que cal distingir del període literari.

Les característiques principals són:

• el detallisme en les descripcions
• l'ús de frases llargues i una adjectivació rica
• l'adequació del registre de llengua a cada personatge la intromissió del narrador en la ficció
• la recerca de la versemblança
• una pretesa objectivitat i l'atenció als temes d'interès de la burgesia

El gènere predominant és la novel·la. Una evolució del realisme va portar al Naturalisme.

Alguns autors realistes importants són Narcís Oller, Àngel Guimerà, Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Charles Dickens i Fiódor Dostoievski.

Bonjour, Monsieur Courbet (1854) de Gustave Courbet

El Romanticisme

 

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que es va originar a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es va estendre des d'Alemanya fins a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes

El Romanticisme literari va néixer a Alemanya (Goethe i Schlegel), Francia (Madame de Stäel i Chateaubriand) i a Anglaterra (Coleridge y Wordsworth), com a reacció al racionalisme del s. XVIII.

Va ser un moviment trencador amb la societat del moment i al cap d'un temps es va fragmentar i va anar evolucionant en diversos corrents, com: el parnassianisme, el simbolisme, el decadentisme o el prerafaelitisme, englobats tots aquests dins la denominació general de post-romanticisme.

Característiques:

• Predominen els sentiments sobre la raó.
• El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• Amor cap a la natura. 
• Liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• Ruptura amb la tradició: creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
• La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
• L'obra imperfecta i inacabada.

Temes principals:

La temàtica de les obres escrites durant el Romanticisme solia ser:

• El "mal del segle"
• La nostàlgia del passat
• El jo
• La natura
• El patiment del poble
• El desvetllament de la identitat nacional 
• La idea de la mort 

Perfil de l'artista romàntic:

L’artista romàntic és molt idealista i vol ser lliure: estima i defensa la llibertat.  Per a ell, ser feliç no consisteix en tenir raó i saber trobar explic acions raonables per a  tot. El romàntic pensa que només pot ser feliç qui se sent lliure, sense limitacions, vol  viure sense normes i sent ell mateix. 

Als artistes d'aquest moviment els cridava l'atenció el món medieval: els cavallers, els castells... Els agradaven les  històries fantàstiques, de viatges, de terror, sobre la mort, etc. i els llocs exòtics i orientals també eren temes sovint tocats per l'artista romàntic.

Tot el que és desconegut els atrau; prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al plaer, l’amor impossible a  la relació amorosa normal, la mort a la vida. Tot això els porta a ser persones  solitàries, amb una soledat malaltissa que els separa de la societat.