Matèria de Bretanya

La  matèria de Bretanya va sorgir a Europa al segle XII, i eren narracions en vers protagonitzades per un cavaller errant i estaven ambientades a la Gran Bretanya o a l'anomenada Petita Bretanya, que és avui dia la Bretanya francesa, durant l'època medieval. Estava relacionada amb la mitologia celta.

També es coneix com a "cicle artúric", ja que les aventures cavalleresques i amoroses tenen lloc a la cort del rei Artús.

Mapa de la Gran Bretanya medieval.

Característiques

• L'espai i el temps no són concrets, són llegendaris.
• Els personatges són de caràcter fantàstic.
• Hi conté elements cortesans i cavallerescos.

Representació del Rei Artús.

El rei Artús

- Artús és una figura principal a les llegendes que conformen la matèria de Bretanya.

- Fill d'Uther Pendragon i Lady Igraine, encara que va ser educat pel Sir. Hèctor.

- Aconsegueix treure Excalibur de la pedra màgica.

- Esdevé Rei d'Anglaterra, funda Camelot i es casa amb Ginebra.

Ginebra per Henry Justice Ford.

Ginebra

- És l'esposa del rei Artús.

- Manté una relació d'adulteri amb Lancelot, un cavaller a les ordres del seu marit.

Imatge de Lancelot.

Lancelot

- És un dels cavallers d'Artús.

- Està considerat el cavaller més fort i fidel de la cort.

- S'enamora de Ginebra.

Merlí a la pel·lícula "Excalibur"

Merlí

- És el mag més poderós del cicle artúric.

- Com que era molt savi, es va convertir en el guia i donava consells a Artús.

- Es deia que havia estat engendrat pel dimoni.

Morgan le Fay per Frederick Sandys, 1864

Morgana

- És una poderosa fetillera.

- És la germanastra del rei Artús.

Imatge feta amb ordinador de com podria ser Camelot.

Camelot

- Fortalesa del llegendari rei Artús. 

- Lloc idíl·lic on hi regna la pau i l'harmonia.

- Valors feudals i humans: fidelitat, honor, lleialtat, amor...

- Ubicació desconeguda.

Imatge de la taula rodona amb els seus cavallers.

Taula rodona

- Fundada pel rei Artús a la cort de Camelot.

- Era la taula on Artús i els seus cavallers parlaven sobre els assumptes del regne.

- Simbolitza la igualtat entre tots els membres de la taula rodona.

Sant Grial.

Sant Grial

- La copa del Sant Sopar, on Josep va posar-hi gotes de sang de les ferides de Jesús.

- Simbolitza la veritat i la perfecció absoluta.

Imatge d'Artús agafant l'Excalibur.

    Excalibur

   - És una espasa màgica.

   - Representa la figura del rei, però també simbolitza el poder i la unió.

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

El període inicial de la literatura llatina es pot situar al s. V a.C. per a la literatura escrita, fins el 240 aC., quan consta la primera representació dramàtica de tradició grega; encara que existia una literatura de tradició oral des de temps immemorials.
Les primeres inscripcions conegudes són del s. VI a.C., però els primers textos escrits d'una certa extensió es troben al s. V. En l'àmbit del dret la Llei de les XII Taules (c. 450) representa la primera vegada que es posen per escrit lleis anteriorment de transmissió oral.

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

Ovidi

Publius Ovidius Naso fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. 

Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.

Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Virgili o Horaci. 

La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era una figura destacada. Es dedica a diversos gèneres poètics:

• Poesia elegíaca d'amor:

     -   Amors (Amores)

     -   Heroides (Heroides)

• Poesia didàctica d'amor:

     -   Art amatòria (Ars amatoria)

     -   Remeis d'amor (Remedia amoris)

     -   Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)

• Poesia èpica:

     -   Metamorfosis (Metamorphosis)

• Poesia didàctica patriòtica:

     -   Fastos (Fasti)

Gravat representant a Virgili

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí.

Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol. Altres trets del seu caràcter eren la seva timidesa (fugia dels seus admiradors quan el reconeixien pel carrer) i la seva manca d’interès per les dones, raó per la qual a Nàpols l’anomenaven el "Virginal".
Les seves obres principals són:

- L'Eneida
- Les Bucòliques
- Les Geòrgiques
- Appendix Vergiliana

Horaci

Retrat imaginari d'Horaci per A. v. Werner

Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venosa, al sud d'Itàlia, en una família humil. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d'August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes. A més d'una profunda amistat, Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d'August.
El poeta va morir pocs mesos després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:
- Sàtires (Sermones)
- Epodes (Epodes)
- Odes (Carmina)
- Epístoles (Epistulae)

La tragèdia i la comèdia

La tragèdia

La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna més aviat noble, s'enfronta a una catàstrofe i rep una lliçó de vida a través del seu sofriment; és un gènere caracteritzat per tenir un desenllaç desgraciat, fatal o infeliç.

Màscares representades en pedra

Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. A la majoria d'obres tràgiques, els protagonistes es veuen arrossegats pel destí, per les passions i per obstacles insalvables. Molts cops, el desenllaç va acompanyat de la mort d'algun dels protagonistes.

La tragèdia vol provocar dos sentiments: l'horror i la compassió, que junts desemboquen en la catarsi, en què l'espectador s'identifica amb el sofriment del protagonista.

El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a.C., quan viuen i competeixen entre si el tres grans escriptors del gènere tràgic: Èsquil, Sòfocles i Eurípides; tots tres atenesos i els únics dels que queden senceres algunes de les seves obres. Després del s. IV a.C. fins més tard, la tragèdia entra en decadència. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a repetir la representació dels grans tràgics del s. V a.C.

Característiques:

• Es tracta d’un tema seriós. Per tant, es un episodi conflictiu de la vida d’una persona, en el que moltes vegades hi estan en joc la vida i la mort.
• Els protagonistes de la tragèdia són persones dignes d’imitar, és a dir, representen valors de la seva societat. Per exemple, en l’antiguitat clàssica eren, generalment, homes nobles, herois o semidéus.
• L’objectiu de la tragèdia és provocar en els espectadors dos emocions: el temor i la compassió. 

La comèdia

La comèdia grega, era un gènere i drama teatral de l'antiga Grècia que va sorgir després de la tragèdia. La comèdia antiga va aparèixer a Atenes durant el segle V a.C. i va ser representada per primera vegada a la festivitat anual de les Dionises urbanes l’any 486 a.C.

La representació de la comèdia era duta a terme per 3 actors i 24 coreutes (membres del cor), la seva vestimenta portava culs i panxes encoixinats per tal de provocar més riure al públic. 

Aristòfanes

L'únic comediògraf d'aquesta primera època del qual s'han conservat peces completes és Aristòfanes, nascut a Atenes al voltant del 445 a.C. i mort probablement a mitjans de la dècada del 380 a.C.

En l'actualitat tenim onze de les seves comèdies: Lisístrata, Les granotes, Els núvols, La pau, Els cavallers, Les vespes, Els ocells, Els acarnesos, Les assembleistes, Les tesmofòries, Plutus.

L'argument se centra normalment en una idea fantàstica que se li acut al protagonista i que realitza al llarg de l'obra.

Característiques:

• L’element original de la comèdia és la paràbasi, en la que s’interromp l’acció i els actors es dirigeixen al públic per fer una captatio benevolentiae, i aconseguir un premi pel seu treball i esforç.
• La comèdia normalment exposava i criticava sense miraments a tot allò que molestava al poeta, dirigint-se al públic en un llenguatge que entenia perfectament.
• El cor entra en l'acció donant suport o posant-se en contra del protagonista que guanya l'enfrontament contra els seus enemics. El cor l'acompanya en el triomf final encara que hagi estat en contra d'ell al començament de la història.

Màscares del teatre antic grec.

Tant el cor i els actors com el públic que assistia al teatre eren ciutadans. Per això als primers temps l'entrada era lliure i l'Estat fins i tot donava un ajut econòmic perquè els qui tenien pocs recursos poguessin assistir-hi sense perdre un dia de sou. Més endavant s'havia de pagar una entrada. 

Les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol. El públic doncs es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. 

L'ambient devia ser força inquiet, perquè es xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. 

La graderia es dividia en sectors: la primera fila era reservada als sacerdots, als magistrats i als ciutadans distingits. Actualment es discuteix si les dones hi podien assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser gaire ben vistes i seien a les grades més altes.

Teatre grec

Qui va ser Homer?

Escultura d'Homer, l'artista és desconegut.

Homer va ser un poeta grec i l'autor que va deixar en escrit la Ilíada i l'Odissea, les obres èpiques més importants de Grècia i de la literatura universal.

Ja des de l'antiguitat hi havia dubtes sobre l’atribució d'aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del s. XVIII es van convertir en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica.

Els antics grecs creien, tradicionalment, que Homer va ser un personatge històric; però en l'actualitat, la major part dels investigadors estan d’acord en afirmar que Homer va existir, però dubten que sigui l’únic autor de la Ilíada i de l’Odissea.

També es diu que Homer no és el nom d'un poeta històric, sinó un nom fictici o una mena de pseudònim. 

De la seva vida se'n coneix molt poca informació, però ha estat un dels noms més citats i respectats en el món de la literatura, la filosofia i l'art.

Grècia va escollir Homer com a “educador” dels joves per diversos motius:

• La saviesa pràctica que transmeten els seus textos.
• L’art de l’oratòria.
• L'estudi de la psicologia humana, les formes i els comportaments de les persones.

El judici de Salomó

Una de les històries de la Bíblia que més m'agrada és "el judici de Salomó", que relata el fet que dues dones discutien davant Salomó pel nen viu que quedava dels dos que hi havia abans que un d'ells morís.

"Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. 

Vivim juntes, sense ningú més a casa que nosaltres dues. Una nit, el fill d'aquesta dona va morir. Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se'l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però, en fer-se de dia, m'hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut"

Llavors Salomó va dir: "Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra!", però la mare veritable va respondre al rei: "No, Senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu". Aleshores Salomó es va adonar que la vertadera mare era la que va negar-se a que el rei matés la criatura.

Aquest judici es va escoltar a tot el país d'Israel, i el poble va reconèixer la saviesa divina que Salomó tenia per fer justícia.

Pintura on és representat el judici de Salomó.

Què hem fet el mes de setembre? 

Vam començar el curs parlant sobre l’Epopeia de Guilgameix i l’escriptura cuneïforme.

Més tard, vam comentar algunes de les obres més importants de la literatura universal.

I després ens vam endinsar en els gèneres literaris que hi ha a la Bíblia: el mite, la llegenda, les lleis, poesia, oracle profètic, proverbi, crònica històrica, apocalíptica i paràbola.

La Bíblia actual està dividida en dues parts:

• La primera, l'Antic Testament, amb 46 llibres, recull la història del poble d'Israel des que es va originar fins al naixement de Jesús. Es va escriure en hebreu entre els segles X i I aC.

• La segona, el Nou Testament, amb 27 llibres, que conté quatre evangelis que narren la vida de Jesús; els Fets dels Apòstols i les Cartes, que descriuen la vida dels primers cristians; i l'Apocalipsi, últim llibre de la Bíblia. Estan escrits en grec, la majoria a la segona meitat del segle I.